diumenge, 28 de juny del 2009

Suor


Suor de caminar...
Suor d'angoixa...
Suor de plaer...
Suor de desesperació...
Suor de nervis...
Suor de calor...
Suor de ballar...
Suor de desig...


Sempre hi ha un moment per cada tipus de suor, però sempre és desitja la suor que no tenim.

dissabte, 27 de juny del 2009

...

Transcrit conversa:

Nenet 1- Al final que faras? vindrás o no?
Nenet 2 - Si al sopar si, despres ja veure'm, depend de com vagi la nit.
Nenet 1 - A veure si et tocar seure al costat de la xxx...
Nenet 2 - Que dius???...si és una vella, espero que em toqui seure amb la zzz....
Nenet 1 - Peró si la xxx té 28 anys!!!
Nenet 2 - Per aixó et dic que es una vella!!

Ho haveu vist!!!!!....però com es pot considerar una dona de 28 anys vella!!!...aixó nomes ho poden pensar els sacs de mocs!!!.
En aquest moment em vaig indignar, i jo i la meva indignitat vam saltar...- eh! tu! així que si una dona de 28 anys es vella, una de quaranta que cony es????
Li vaig deixar anar un discurs, que pa qué...es millor saber el que es vol al que no es vol, es millor saber el que som al que es voldria ser, es millor l'experiència que ..que...uns pits que s'aguantin sols!!!!...etc, etc.
Em vaig quedar ben descansada i amb la satisfacció d'haver defensat totes les quarantones del món.
Ara cada dia al matí, sempre tinc un : Bon dia Senyora....jijijiji....

divendres, 26 de juny del 2009

Conte

No ho entenc...el cap em dona voltes, i estic a fora...no ho entenc.
Veig el cotxe però jo estic a fora, esta empotrat contra el lateral de l'autovia, hi ha cotxes aturats i altres que passen...però que ha passat???.
Seure, és el que necessito, seure i pensar...estava conduint tornant de la feina, ha estat un dia de por, molta feina i poc temps, massa pressió...he sortit i he agafat el cotxe, torno cap a casa, que m'espera a casa?, dutxa, sopar, mirar la tele sense veure res i dormir...m'estic angoixant, sempre igual...

T'imagines que fàcil seria acabar-ho tot?, -ssshhttt....no!,
Vinga que ja ho has pensat alguna vegada...nomes has de fer cop de volant i ja esta, tot acabat!...- ssshhhttt...he dit que no!.
...descansaràs...no tindràs preocupacions ni responsabilitats...estaras tranquila, tu ho saps, ho necessites..-he dit que no!.

Jajajajaj...que burra!!!....estava tan ofuscada amb la veu que m'he ostiat!!!...que burra que soc, sort que no ha passat res....

- .....Has vist com ha quedat el cotxe?
- Si esta destrossat...i la noia de dins també....

dijous, 25 de juny del 2009

Germanes

La meva mare i la meva tieta són antagòniques, diferents com poden ser el dia i la nit.Una és tranquila i sumisa l'altre es pur nervi i lluitadora, però es necessiten l'una a l'altre, són complementàries i indisociables.

M'encanta seure al cosidor amb elles i que m'expliquin les seves històries, històries de quant eren joves, d'una mateixa realitat pots trobar dos punts de vista completament diferents.I em meravella la complicitat que tenen l'una amb l'altre, t'expliquen històries que no poden acabar ja que riuen com a boges, es una injecció d'alegria, de riure, de positivitat...

M'agrada quan ve la tieta amb els seus collarets, i veure com la mare se li escapa el pipi nomes de riure de les tonteries que diem...en aquests moments, el pare, s'amaga al menjador ja que sap que el terreny li esta vetat.

dimecres, 24 de juny del 2009

Dolor

Ens han fet un regal molt especial, un regal que no hagués volgut ni voldria per ningú, un cd amb la veu de la contadora de contes que ens van robar. Les malalties per ser el que són, ja són irracionals i si a sobre afecten a nens, són cruels, malalties d'impronunciables noms i impronunciable cura.

Ens ha ensenyat com de sonor pot ser el silenci.
Ens ha ensenyat com de ple pot ser el buit.
Però no és just que ens hagi ensenyat com de curta pot ser la vida.

dilluns, 22 de juny del 2009

Jo vs Impressora

Volia parlar de la meva besàvia Maria...però la situació se'm desborda, situació laboral, i cap element tecnològic no ajuda a millorar la situació.
Com potser la refutuda impressora, quant més la necessites, quant més ràpid has d'anar, pitjor es el funcionament...he arribat a la conclusió que molts dels aparells elèctrics, electrònics, tecnologia punta com una impressora tenen vida pròpia.
Estan a l'aguait i quant veuen o noten a traves de les seves ones tratosferiques que t'acostes comencen a riure per lo vagini perquè SABEN que et van a putejar, estan contra la humanitat sencera, concretament contra la meva humanitat.
I lo pitjor es que no pots fer res perquè SABEN que quant arribi el tècnic ja no farà falta, l'urgència que tenies per presentar una documentació no s'ha complert, i evidentment t' han dit DE BON ROLLO que això no pot ser. Però intentar justificar un fet que ja per si no es racionalment justificable no és massa creïble, així que calles, t'enpasses la mala llet, i et vas consumint per dintre, fins que et passa...fins la propera...i saps que no es l'ultima
ni
serà l'ultima.


Una mica exagerat? segurament, és la manera de desviar l'antenció al que verdaderament ens consumeix per dins...


dissabte, 20 de juny del 2009

Divendres Nit

Divendres 8h vespre...despres d'haver carretejat taules, cadires a ple sol enmig d'un pati d'escola..d'haver anat a corre cuita a la perruqueria i finalment dutxadeta i pintadeta, a veure si algú em tira la canya, arribo un altre vegada al patí, evidentment acompanyada de mon fill de 10 anys.
Nomes!!! s'havia de parar les taules (per 300 persones)...com sempre...ho tornem a fer els matats de turno...i ja comencem a suar un altre vegada, pentinat i pintat a prendre pel sac...
Comença a arribar el personal..ben pentinats i pintats...i comença la festa, la festa???per ells!!, perquè un altre vegada els mateixos ens hem d'aixecar a portar beguda i plats a les taules...em pregunto: porten pega especial de casa enganxada al cul, que fa que no es puguin aixecar????.
Passem de tot i ens apropiem de tots els culs de botella que aconseguim, ja que evidentment ja se l'han begut tot, mentre servidora i altres els hi posaven el plat a taula.I comença la música, com posseïts... ens fem els amos de la pista, es nostre! ja que l'hem hagut de patir durant tot el dia!.
Veig a mon fill a un racó i m'acosto fen-me la moderna...i començo a veure els seus ulls coberts de terror...zas! l'enganxo intento que balli en mi, peró em suplica que el deixi i agafo el seu millor amic que té el costat, quatre voltetes, quatre saltets i el deixo lliure, desprès sento que li diu a mon fill: quina mare més divertida que tens..se'm posen els ulls plens de llàgrimes esperant la resposta la qual diu: TE LA CAMBIO!!!!....
Ja nomes queda recollir, i no se que passa ens quedem els de sempre més quatre despistat que evidentment l'any que ve no enganxarem.Torna a suar...tornar a carretejar...i sense que ningú m'hagi tirat la canya!!!...manda güevos!.
Ha estat divertit, molt divertit, com cada any i com serà l'any que ve, perquè m'he petat de riure, he ballat i m'he donat compte que mon fill comença a pensar de la mateixa manera que pensava jo, segons el moment, al mirar-me als meus pares.

dijous, 18 de juny del 2009

Lady Day



Hi ha persones que estan marcades per una genialitat turmentosa,
una d'elles va ser Lady Day, la diva del jazz dels 40, una veu incomparable.
No nomes es tracta de cantar amb bona tècnica sinó de saber transmetre la cançó que estas interpretant,
Lady Day, amb la seva veu trencada i virtuosa era capaç de transmetre tots els sentiments que contenen la cançó.
La qüestió es: has de tenir una vida trencada? per poder treure el més profund d'un mateix?
Lady Day va ser una dona trencada, des del moment que va néixer fins el moment de la seva mort. Infantesa complicada, adiccions a l'heroïna i l'opi, la seva complicada vida amorosa, i la intolerància de la seva època, la van portar a un atac de cor en nomes 44 anys.



Amb egoisme dono gràcies per que Lady Day hagi tingut una vida turmentosa, així puc gaudir de les seves cançons, ja que gràcies a la seva vida se'm fa mes suportable la meva tan "normal".

dimecres, 17 de juny del 2009

Que carai estic fent (segona part)

Per cert...si algú llegeix disculpeu les faltes d'ortografia...ningú es perfecte..ni jo!.
Toma!..en van dos!

Que carai estic fent?

I ara qué???...he començat el blog i em pregunto i ara que??..., haig d'escriure un cop per dia?, un cop per setmana?, un cop per mes?...
normalment només escric quant estic de mala llet, emprenyada, disgustada..i la veritat per dir-li a la paret millor vomitar-ho aquí a veure que passa.
Potser em relaxare o potser m'emprenyere més..qui ho sap?
Ha estat un dia negre, d'aquells que millor quedar-se al llit però sempre és pot trobar possitivitat al assumpte, almenys això em vull creure...com diria un bon amic tan positiva no pot ser bó!.